jueves, 6 de diciembre de 2007

darrers treballs







sábado, 27 de octubre de 2007

Restauración y construcción de manos de Gigantes.Restauració i construcció de mans de Gegants.

video

Las siguiente imagenes forman parte del proceso de restauración de varias manos de Gigantes, así como la realización de otras manos, que se encuentran en diferentes procesos de su realización.

Aquestes imatges formen part del procés de restauració de varies mans, així com la realització d'altres, que es troven a les diferents parts del procés de construcció

martes, 18 de septiembre de 2007

Giganta Helisenda de Montcada.

GEGANTA ELISENDA DE SANT CLIMENT



In CAtalà
Amb un dels seus viatges comercials a Tunis el comerciant lleidatà de l’epoca medieval Arnau de Solsona coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, origen Lleidatà i viuda d’un comerciant de Mallorca amb una filla que es deia Guillemona.

Aquesta per diferents avatars i al contraure matrimoni amb l’hereu de l´emir Al-Mostansir esdevingué princesa amb el nom de Rocaia
· El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un record de Rocaia: el suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir va lliurar la santa relíquia del Sant Drap al Bisbe de Lleida al 1297.


IN Spanish
En uno de sus viajes comerciales a Tunez, el comerciante Leridano de la epoca Medieval Arnau de Solsona conoce y contrae Matrimonio con Elisenda de San Climent.
Esta mujer de Gran belleza, de origen Leridano y viuda de un comerciante de Mallorca tenia una hija que se llamaba Guillemona, que por diferentes circunstancias de la vida, contrajo matrimonio con el heredero del Emir Al-Mostansir y posteriormente se convirtió en princesa con el nombre de Rocaia.
El matrinomoni Arnau volvió a Lleida y Elisenda recibió en secreto un recuerdo de Rocaia: un supuesto trozo del pañal del niño Jesus, que poco antes de morir, entregó la Santa Reliquia del Santo Trapo, "Sant Drap", al Obispo de Lleida el año 1927.

Pareja de Gigantes de Serós.


Giganta Padrina Pepeta.


Gigante Arnau del Sant Drap.




DOCUMENT D'ARNAU SOLSONA
A l'Arxiu Municipal de Lleida es guarda un gran pergamí de l'any 1297, escrit en llatí i explica com s'ho va fer Arnau de Solsona per obtenir el Sant Drap, un objecte sagrat que va guardar en secret durant tota la vida.
L'Arnau de Solsona, en els últims dies de la seva vida, concretament el 4 de desembre de 1297, va fer cridar el bisbe i un notari per fer-los donació de la relíquia i fer-los testimonis de les peripècies que havia passat des que el Sant Drap havia anat a parar a les seves mans. Hi ha un altre original del pergamí, guardat a l'Arxiu Capitular de Lleida, que forma part del fons de la donació que va fer Arnau Solsona.




  • · Comerciant i Burgués Lleidatà de l’epoca medieval

  • · Gran viatger, que negociar dins territoris Sarraïns al s. XIII. Quan Lleida encara tenia l´ importància comercial que va prendre després de la reconquesta

    · La seva vida te caires de novel·la d’aventures basats en fets reals.

    · Amb un dels seus viatges comercials a Tunis coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, origen Lleidatà i viuda d’un comerciant de Mallorca amb una filla que es deia Guillemona. Aquesta per diferents avatars i al contraure matrimoni amb l’hereu de l´emir Al-Mostansir esdevingué princesa amb el nom de Rocaia.

  • El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un record de Rocaia: el suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir va lliurar la santa relíquia del Sant Drap al Bisbe de Lleida al 1297.





Els dibuixos i projectes inicials formen part del procés i van anant creixent i variant fins el resultat final.






El Armat de la ciutat de Lleida.









In català
Els armats.





Des fa molt de temps a les processons que es celebren amb motiu de la setmana santa arreu de la nostra geografia, van precedides per una comparsa d’ homes que figuren una tropa de soldats romans. Sembla ser que la creença generalitzada diu que aquest grup surt com escenificació evangèlica que representa els soldats romans que per manament del procurador Pons Pilat van fer guàrdia desés de la crucifixió per tal de vigilar el Sant Sepulcre, un cop enterrat Jesucrist, per comprovar si realment ressuscitaria com ho havia anunciat. El capità d’ aquelles force armades, Corneli, amb el temps fou elevata a la categoria de Sant.

Aquestes colles de soldats ficiticis reben el nom d’ armats, encara que en alguna poblacions, sobretot a les comarques gironines, els d’Amer, Banyoles...i curiosament amb el nom de “maneges” els de la població empordanesa de Veges, tan coneguda per la singular “Dansa de la Mort” . A la ciutat de Lleida, se’ls coneix com armats de Lleida de les congregacions dels Dolors i de la Purisima Sang.

Fer d’ armat exigeix hores i hores d’ assaig i sacrifici que després tan sols es veurà recompensat amb l’ admiració de qui contempla les seves llargues desfilades. Aquesta feina feixuga de fer l’armat ha donat l’origen a frases com “caminar més que un armat”, dons moltes de les processons, comencen a primeres hores de la tarde i no acaben fin ben passada la mitja nit.

Tot i que suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l’ indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït. En molts indrets, efectivament, es tracta d’una comitiva formada per un nombre variable d’homes vestits amb la roba i sandàlies de centurions romans amb les seves cuirasses escuts i llances característiques.

A Lleida a més tenim una peça dels elements tradicionals de la Cultura Popular creat, per el Grup Cultural Garrigues. Aquesta va estar presentat durant el juny de 1992 amb una mida de dos metres i noranta centímetres d’ alçada, era la figura d’ un gegantó, amb un pes de 18 kg. Però és durant les festes tradicionals de la diada de Corpus a Lleida el 29 de Maig de 2005, que una nova figura substitueix aquell gegantó. Realitzat per Herrera i Bragado al taller obrador i espai d’art “La Xamba”. Amb un pes de 35 kg i una mida de tres metres i vint centímetres, participa amb gran espectacularitat i vistositat de les principals manifestacions culturals i tradicionals del país.

L’armat de Lleida, va ser creat per a retre homenatge a tots aquells homes que durant l’ història tradicional de la nostra ciutat, han fet el paper de l’Armat de Lleida. Per aquest motiu s’ha volgut fer una represenación física amb personalitat, amb una imatge actual d’una persona del s. XXI.



En castellano

"Els Armats"




Hace mucho tiempo que en las procesiones celebradas con motivo de la semana Santa, a lo largo de nuestra geografia vienen precedidas por una comparsa de hombres que representan una tropa de soldados romanos. Parece ser, que la creencia generalizada dice que este grupo, nace con la escenificación evangélica que representa a los soldados que por mandato de Poncio Pilatos hicieron guardia tras la crucificación de Jesús, con la intención de vigilar el Santo Sepulcro, una vez enterrado, para comprobar si realmente resucitaba tal y como se había anunciado. El capitán de aquellas fuerzas armadas, Cornelio, con el tiempo fué elevado a la categoría de Santo.

Estos grupos de soldados ficticios reciben el nombre de “armats”, aunque en algunas poblaciones, de las comarcas catalanas de Gerona, de Amer, Banyoles... y curiosamente con el nombre de “manegues” los de la población empordanesa de Vegues, tan conocida por la singular “Danza de la Muerte”. En la ciudad de Lleida se les conoce como “armats de Lleida” de las congregaciones de los Dolores y de la Purisima Sangre.
Ser un “armat” requiere horas de ensayo y sacrificio que posteriormente se verá recompensado con la admiración de quien contempla sus largas desfiladas. Esta labor altruista ha dado pie a frase como “caminar más que un armat”, ya que muchas de estas procesiones empiezan a primeras horas de la arde y no acaban hasta la media noche.
En la práctica esta representación de soldados romanos, varia segun el territorio y el pueblo, aquello que atribuye la imaginación popular. Por ello en muchas poblaciones varia el número de hombres vestidos con la particular indumentaria de centuriones romanos, con sus corazas, escudos y lanzas características.
En la ciudad de Lleida existe un elemento tradicional relacionado con la Cultura Popular que representa un “armat”, creado por el grupo Cultural Garrigues. Se presentó en junio de 1992 con una medida de dos metros y noventa centímetros de altura, este “pequeño” gigante de 18 kg. En la actualidad ha sido substituido por una nueva figura que fue re-bautizada en las fiestas del Corpus del 29 de mayo de 2005. Realizada por Herrera y Bragado en el taller obrador y espacio de Arte “La Xamba”. Con un peso de 35 kg y una altura de tres metros y veinticinco centímetros, participa con gran espectacularidad en las principales manifestaciones culturales y tradicionales del país.

Esta figura fue creada para rendir un homenaje a todas aquellas personas que de forma desinteresada han formado parte de la historia de nuestra ciudad, realizando el papel de Armat de Lleida. Por este motivo su representación física adquiere una personalidad, con una imagen actual de una persona del s. XXI.


Aquest es un link on podeu rebre més info dels armats / En el siguiente link diponen de mas info.