jueves, 6 de diciembre de 2007

darrers treballs







sábado, 27 de octubre de 2007

Restauración y construcción de manos de Gigantes.Restauració i construcció de mans de Gegants.

Las siguiente imagenes forman parte del proceso de restauración de varias manos de Gigantes, así como la realización de otras manos, que se encuentran en diferentes procesos de su realización.

Aquestes imatges formen part del procés de restauració de varies mans, així com la realització d'altres, que es troven a les diferents parts del procés de construcció

martes, 18 de septiembre de 2007

Giganta Helisenda de Montcada.

GEGANTA ELISENDA DE SANT CLIMENT



In CAtalà
Amb un dels seus viatges comercials a Tunis el comerciant lleidatà de l’epoca medieval Arnau de Solsona coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, origen Lleidatà i viuda d’un comerciant de Mallorca amb una filla que es deia Guillemona.

Aquesta per diferents avatars i al contraure matrimoni amb l’hereu de l´emir Al-Mostansir esdevingué princesa amb el nom de Rocaia
· El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un record de Rocaia: el suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir va lliurar la santa relíquia del Sant Drap al Bisbe de Lleida al 1297.


IN Spanish
En uno de sus viajes comerciales a Tunez, el comerciante Leridano de la epoca Medieval Arnau de Solsona conoce y contrae Matrimonio con Elisenda de San Climent.
Esta mujer de Gran belleza, de origen Leridano y viuda de un comerciante de Mallorca tenia una hija que se llamaba Guillemona, que por diferentes circunstancias de la vida, contrajo matrimonio con el heredero del Emir Al-Mostansir y posteriormente se convirtió en princesa con el nombre de Rocaia.
El matrinomoni Arnau volvió a Lleida y Elisenda recibió en secreto un recuerdo de Rocaia: un supuesto trozo del pañal del niño Jesus, que poco antes de morir, entregó la Santa Reliquia del Santo Trapo, "Sant Drap", al Obispo de Lleida el año 1927.

Pareja de Gigantes de Serós.


Giganta Padrina Pepeta.


Gigante Arnau del Sant Drap.




DOCUMENT D'ARNAU SOLSONA
A l'Arxiu Municipal de Lleida es guarda un gran pergamí de l'any 1297, escrit en llatí i explica com s'ho va fer Arnau de Solsona per obtenir el Sant Drap, un objecte sagrat que va guardar en secret durant tota la vida.
L'Arnau de Solsona, en els últims dies de la seva vida, concretament el 4 de desembre de 1297, va fer cridar el bisbe i un notari per fer-los donació de la relíquia i fer-los testimonis de les peripècies que havia passat des que el Sant Drap havia anat a parar a les seves mans. Hi ha un altre original del pergamí, guardat a l'Arxiu Capitular de Lleida, que forma part del fons de la donació que va fer Arnau Solsona.




  • · Comerciant i Burgués Lleidatà de l’epoca medieval

  • · Gran viatger, que negociar dins territoris Sarraïns al s. XIII. Quan Lleida encara tenia l´ importància comercial que va prendre després de la reconquesta

    · La seva vida te caires de novel·la d’aventures basats en fets reals.

    · Amb un dels seus viatges comercials a Tunis coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, origen Lleidatà i viuda d’un comerciant de Mallorca amb una filla que es deia Guillemona. Aquesta per diferents avatars i al contraure matrimoni amb l’hereu de l´emir Al-Mostansir esdevingué princesa amb el nom de Rocaia.

  • El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un record de Rocaia: el suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir va lliurar la santa relíquia del Sant Drap al Bisbe de Lleida al 1297.





Els dibuixos i projectes inicials formen part del procés i van anant creixent i variant fins el resultat final.






El Armat de la ciutat de Lleida.









In català
Els armats.





Des fa molt de temps a les processons que es celebren amb motiu de la setmana santa arreu de la nostra geografia, van precedides per una comparsa d’ homes que figuren una tropa de soldats romans. Sembla ser que la creença generalitzada diu que aquest grup surt com escenificació evangèlica que representa els soldats romans que per manament del procurador Pons Pilat van fer guàrdia desés de la crucifixió per tal de vigilar el Sant Sepulcre, un cop enterrat Jesucrist, per comprovar si realment ressuscitaria com ho havia anunciat. El capità d’ aquelles force armades, Corneli, amb el temps fou elevata a la categoria de Sant.

Aquestes colles de soldats ficiticis reben el nom d’ armats, encara que en alguna poblacions, sobretot a les comarques gironines, els d’Amer, Banyoles...i curiosament amb el nom de “maneges” els de la població empordanesa de Veges, tan coneguda per la singular “Dansa de la Mort” . A la ciutat de Lleida, se’ls coneix com armats de Lleida de les congregacions dels Dolors i de la Purisima Sang.

Fer d’ armat exigeix hores i hores d’ assaig i sacrifici que després tan sols es veurà recompensat amb l’ admiració de qui contempla les seves llargues desfilades. Aquesta feina feixuga de fer l’armat ha donat l’origen a frases com “caminar més que un armat”, dons moltes de les processons, comencen a primeres hores de la tarde i no acaben fin ben passada la mitja nit.

Tot i que suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l’ indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït. En molts indrets, efectivament, es tracta d’una comitiva formada per un nombre variable d’homes vestits amb la roba i sandàlies de centurions romans amb les seves cuirasses escuts i llances característiques.

A Lleida a més tenim una peça dels elements tradicionals de la Cultura Popular creat, per el Grup Cultural Garrigues. Aquesta va estar presentat durant el juny de 1992 amb una mida de dos metres i noranta centímetres d’ alçada, era la figura d’ un gegantó, amb un pes de 18 kg. Però és durant les festes tradicionals de la diada de Corpus a Lleida el 29 de Maig de 2005, que una nova figura substitueix aquell gegantó. Realitzat per Herrera i Bragado al taller obrador i espai d’art “La Xamba”. Amb un pes de 35 kg i una mida de tres metres i vint centímetres, participa amb gran espectacularitat i vistositat de les principals manifestacions culturals i tradicionals del país.

L’armat de Lleida, va ser creat per a retre homenatge a tots aquells homes que durant l’ història tradicional de la nostra ciutat, han fet el paper de l’Armat de Lleida. Per aquest motiu s’ha volgut fer una represenación física amb personalitat, amb una imatge actual d’una persona del s. XXI.



En castellano

"Els Armats"




Hace mucho tiempo que en las procesiones celebradas con motivo de la semana Santa, a lo largo de nuestra geografia vienen precedidas por una comparsa de hombres que representan una tropa de soldados romanos. Parece ser, que la creencia generalizada dice que este grupo, nace con la escenificación evangélica que representa a los soldados que por mandato de Poncio Pilatos hicieron guardia tras la crucificación de Jesús, con la intención de vigilar el Santo Sepulcro, una vez enterrado, para comprobar si realmente resucitaba tal y como se había anunciado. El capitán de aquellas fuerzas armadas, Cornelio, con el tiempo fué elevado a la categoría de Santo.

Estos grupos de soldados ficticios reciben el nombre de “armats”, aunque en algunas poblaciones, de las comarcas catalanas de Gerona, de Amer, Banyoles... y curiosamente con el nombre de “manegues” los de la población empordanesa de Vegues, tan conocida por la singular “Danza de la Muerte”. En la ciudad de Lleida se les conoce como “armats de Lleida” de las congregaciones de los Dolores y de la Purisima Sangre.
Ser un “armat” requiere horas de ensayo y sacrificio que posteriormente se verá recompensado con la admiración de quien contempla sus largas desfiladas. Esta labor altruista ha dado pie a frase como “caminar más que un armat”, ya que muchas de estas procesiones empiezan a primeras horas de la arde y no acaban hasta la media noche.
En la práctica esta representación de soldados romanos, varia segun el territorio y el pueblo, aquello que atribuye la imaginación popular. Por ello en muchas poblaciones varia el número de hombres vestidos con la particular indumentaria de centuriones romanos, con sus corazas, escudos y lanzas características.
En la ciudad de Lleida existe un elemento tradicional relacionado con la Cultura Popular que representa un “armat”, creado por el grupo Cultural Garrigues. Se presentó en junio de 1992 con una medida de dos metros y noventa centímetros de altura, este “pequeño” gigante de 18 kg. En la actualidad ha sido substituido por una nueva figura que fue re-bautizada en las fiestas del Corpus del 29 de mayo de 2005. Realizada por Herrera y Bragado en el taller obrador y espacio de Arte “La Xamba”. Con un peso de 35 kg y una altura de tres metros y veinticinco centímetros, participa con gran espectacularidad en las principales manifestaciones culturales y tradicionales del país.

Esta figura fue creada para rendir un homenaje a todas aquellas personas que de forma desinteresada han formado parte de la historia de nuestra ciudad, realizando el papel de Armat de Lleida. Por este motivo su representación física adquiere una personalidad, con una imagen actual de una persona del s. XXI.


Aquest es un link on podeu rebre més info dels armats / En el siguiente link diponen de mas info.

lunes, 17 de septiembre de 2007

Gigante Infantiles para Centro Escolar.




Paz y Libertad. UGT de Lleida




El gitano de Lleida.


Rigolf de Badalona











Jaume I El Conqueridor. Jaime I el batallador.




Àliga de la ciutat de Lleida. Aguila de la ciudad de Lleida.

Obra realitzada per Herrera.

Puput de Alcarrás. (Abubilla)


Cavallets del Corpus de Lleida.



CAT

Lleida, 29 d’abril de 2006
Bateig de la nova agrupació de cavallets del Patronat del Corpus de Lleida


• El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, acompanyat de la seva esposa, Joana Nieto, ha apadrinat el bateig dels cavallets del Patronat del Corpus de Lleida, que s’ha celebrat a la plaça de la Catedral de la capital del Segrià. L’acte també ha comptat amb la participació dels gegants del grup cultural Garrigues, la Colla Gegantera del Patronat del Corpus i diferents grups de música tradicional popular de la ciutat de Lleida. El responsable de la Corporació provincial, en el decurs de la seva intervenció, ha fet una crida a la societat civil lleidatana a treballar per preservar i donar suport a la cultura popular i tradicional de la ciutat, i a saber compaginar els nous temps i la globalització amb les arrels i la història de la ciutat.Gavín ha fet referència també a la implicació de la ciutadania en fets com el del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i ha recordat que les obres que estan en litigi i en debat són una patrimoni dels lleidatans, dels catalans en general i obres que reflecteixen la història de la ciutat i les comarques de Lleida.


CAST

Lleida, 29 de Abril de 2006
Inauguración de la nueva agrupación de caballitos del Patronato del Corpus de Lleida
El presidente de la Diputación de Lleida, Isidre Gavín, acompañado de su esposa, Joana Nieto, ha apadrinado el bautizo de los caballitos del Patronato del Corpus de Lleida, que se ha celebrado en la plaza de la catedral de la capital del Segrià. El acto también ha contado con la presencia y participación de los gigantes del Grupo Cultural Garrigues, La Agrupación Gigantera del Patronato del Corpus y diferentes grupos de música tradicional popular de la ciudad de lleida. El resonsable de la corporación provincial, en el transcurso de su intervención, ha realizado un llamamiento a la sociedad civil lleidatana, para trabajar para preservar y dar soporte a la cultura popular tradicional de la ciudad, adaptarse a los nuevos tiempos y la globalización con las raizes y la historia de la ciudad. Gavín ha recordado la implicación de la ciudadanía en sucesos como el Museo Diocesano y Comarcal de Lleida, y ha recordado que las obras que están en litigio y en debate son un patrimonio de los leridanos y de los catalanes en general con obras que reflejan la historia de la ciudad y las comarcas de Lleida.

Dimonis Alcarrás.


Els Marraquets.
















Dins el programa de les Festes de la tardor de Lleida amb un ampli ventall d' activitat relacionades amb la Cultura Popular. Enguany ha estat protagonistala VIII GRAN NIT DE FOC , per dos motius: La presencia de bèsties de foc arreu Catalunya i la presentación en societat de les dos primeres bèsties de foc de la ciutat de Lleida. Aquesten sortien d'uns ous gegantins sobre un escenari perfectament dirigit per un dimoni amagat sota la coordinació de Xip-Xap.
L'Any 2002 Herrera i Bragado, varen proposar la realitazció d'un fill del drac Lo Marraco. Fruit de les necessitats socials i de caire festiu, plenes d'activitats canviants. Aclarint des d'un principi que amb aquella iniciativa no voliem ni podiem substituir el símbol més representatiu de la ciutat, i com a lleidatans manifestaven un gran respecte al gran drac. Però consideravem que havia estat castigat a un ostracisme durant massa temps i potser, degut a una sèrie de carències, de mobilitat, foc i el seu tamany descomunal ( que paradoxalment forma part son les seves i principals virtuds ) era pràcticament desconegut fora de la capital del Segrià.

Finalment, tancats els continguts protocol·laris, amb els dimonis de Lleida com a futurs responsables i portadors, quedaven els detalls de la vestimenta, considerar-ne la facilitat de moviment, ubicació dels punts de foc, ganes de gresca i una premissa important: la gent tenia que relacionar les bèsties de foc amb Lo Marraco al primer cop visual.












imagenes y bocetos del trabajo.











La Gran noche de Fuego de las Fiestas de Otoño dió la bienvenida a las dos "crias" del Marraco, Icono del Bestiario Festivo de la Capital, que salieron ayer del huevo.



Lo Marraco











Gigante guerrero ilergeta Endoveles.


En el año 2005 y por encargo del Patronato de la Festividad de la Semana Santa de Lerida construimos un Gigante IBERO de mas de tres metros de altura, con la semblanza de un guerrero ilergeta.
El proyecto se realizo con un rigor historico aboluto, al menos en la recopilacion de informacion, contando con la colaboracion inestimable del historiador Ignacio Garces, el museo arqueologico de Lerida y de forma indirecta de Fernando Quesada Sanz ( con sus innumerables trabajos escritos sobre el tema en cuestion).

Uno de nuestros objetivos fue aportar una visión cercana y realista a una sociedad que por diferentes motivos, desconoce, entre otras cosas, que el pueblo iberico era una sociedad avanzada para la epoca, habia establecido contacto comercial con otras culturas y no vestia de forma prehistorica. Tal y como nos hace creer el escultor Medardo de San Marti con su obra “Indibil y Mandonio”, realizada en 1880 y que actualmente preside una de las entradas principales de la ciudad de Lleida.

El gigante Endoveles mide tres metros y sesenta centimetros, porta un casco estilo “Montefortino” ( Con claras referencias al encontrado en la necropolis de la Pedrera de Vallfogona de Balaguer, Termines y actualmente expuesto en el nombrado museo Arqueologico de la Diputacion de Lerida.

Ubicamos en su pectoral un lobo aterrador que se asemeja a la imagen que sobresale en uno de los guerreros ibericos tallados en piedra hallado en la Alcudia (Elche). Nos permitimos esta licencia artistica ya que el lobo es un elemento icnografico de vital importancia en la sociedad ilergeta. Sobre todo como muestra de poder economico ( la sala de arqueologia de Lerida dispone de monedas en las que aparecen su imagen con inscripciones ibericas de ILTIRTA ).
Endoveles sufrió diversas variaciones en el transcurso de su creacion, pasando por diferentes filtros que forman parte obligatoria del proceso constructivo. Desde los primeros dibujos iniciales, la maqueta en dimensiones reducidas, su modelado en barro, detalles de la expresion y mirada, la barba, la realizacion del molde en escayola y finalmente la primera copia en carton piedra, para finalmente añadir la “farineta valenciana”, tensar, definir y pintar.
Posteriormente y tras su presentacion oficial en diversos actos publicos y festivos, se añadieron ciertos detalles que actualmente enriquecen su presencia: refuerzos de piel autentica en el pectoral, una crin de caballo (percheron) que sobresale del vertice del casco y posiblemente, si el tiempo apremia, en un futuro cercano portara una falcata de grandes dimensiones.

Ante la mediocridad y lo efimero que parece envolverno y adueñarse sin remedio de la television, la politica y desgraciadamente la cultura y el arte actual. No escatimamos esfuerzos, creatividad e ilusion en nuestro trabajo, ya que este nace como un compromiso artistico persoanl de calidad, perdurable y sobre todo con la responsabilidad de generar hacia unas raices que muchos desconocemos.

Att. Bragado y Herrera
Componentes del Espacio de Arte La Xamba.





















El Guerrer Ilergeta. Endoveles
Els components de LA XAMBA, dins el seu esperit constructiu i participatiu inicien una recerca de presonatges singulars per la realització de Gegants amb unes característiques molt específiques d' atractiu i personalitat. Un dels que encapçalaren la llista des d'un primer moment va ser un guerrer ilergeta que formaria part d'una sèrie de Gegants. Així Recordem als primer pobladors de la nostra terra, que visqueren situacions de vicissituds lluitant i pactant amb les grans potències del moment, Cartago i Roma. Per primera vegada
Noms possibles:

· Endovelicus, nom divinitzat de Indivil. De orígens lusità tardà.
· Andovales.
· Endovales.
· Enassagin, guerrer ilergeta.
· Bilistages, rei ilergeta.

Finalment vàrem decidir-nos per Endoveles.